Teatre Radiofònic

Temporada estable de Teatre Radiofònic a la 95.2 Ràdio. 'La veu d'una llosa' d'Aleix Puiggalí Emissió del 8 de Febrer de 2020. Nascut a Barcelona el 1966, Aleix Puiggalí i Morató comença a escriure teatre, com a afició, a finals de la dècada de 1980. Ja el 1991, ''L'estació de la disbauxa'', obté el Premi de l'Associació d'Actors i Directors; i el 1993, ''Fosc de lluna'', el Premi Enriqueta Arimany de teatre breu a la Nit de Santa Llúcia del 1993. A mitjans dels noranta, prova d'iniciar camí en la política, però, desencantat, acabà per abandonar-la poc després. També prova sort com a actor de doblatge donant veu a diferents personatges secundaris en sèries juvenils com ara ''Gent del barri'' o ''Veïns''; i de dibuixos animats com ''Musculator''; i arriba a actuar en diferents pel·lícules rodades a Catalunya, d'entre les que destaca, sobretot, ''Los sin nombre'' dirigida per Jaume Balagueró el 1999. Entretant, encara té temps per escriure ''Draps bruts'', un guió dramàtic publicat per Edicions La Magrana el

Temporada estable de Teatre Radiofònic a la 95.2 Ràdio. 'El miol del gat' de Frederic Quer Emissió de l'1 de Febrer de 2020. En les setmanes anteriors hem assistit a la representació de diferents guions del primer ‘Concurs de Guions de Radioteatre - Memorial Guillermo Salceda’ convocat per la Fundació Rafael Peris el 1991. Avui, continuem repassant d’altres aportacions a aquest concurs, i ho fem amb el guió guanyador de la segona edició, convocada l’any 1992, que du per títol ‘El miol del gat’, i del que n’és autor Frederic Quer. A ‘El miol del gat’ s’exposa la situació d’una família on un dels seus membres pateix una malformació i una deficiència causades per una alteració cromosòmica detectada en néixer. És una situació que, més de prop o més de lluny, a tots ens en ve al cap alguna de similar. ‘El miol del gat’ és una història colpidora que gira al voltant de les deficiències físiques i psíquiques que pateix en Daniel; i narra els neguits, les dificultats, les preocupacions i les servituds que això comp

Temporada estable de Teatre Radiofònic a la 95.2 Ràdio. 'I la vida continuarà a Ènia' de Clàudia Mairal Emissió del 25 de Gener de 2020. Sota el títol de ‘’I la vida continuarà a Ènia’’, Clàudia Mairal (pseudònim sota el que s’hi amaguen Empar Huertas i Patricia Lázaro, dues joves universitàries de Ciències de la UAB), obté un accèssit en la primera edició del concurs, l’any 1991, gràcies al mèrit que, tal i com diu Joan Carles Peris en el comentari previ original de l’obra, suposa el fet de dur una història de ciència ficció a la ràdio amb les limitacions que això suposa. «La ciència ficció i les aventures a l’espai, han estat des de sempre un estímul incomparable per la creació artística. En literatura, Juli Verne en va ser el precursor. En cinema, Stanley Kubrick va inaugurar una nova era amb ‘’2001, una odissea a l’espai’’. No hi ha dubte que l’un i l’altre han creat un gènera que ha tingut després milers de continuadors. En ràdio, en canvi, la ciència ficció no ha arribat a ser un gènere gaire explota

Temporada estable de Teatre Radiofònic a la 95.2 Ràdio. 'Sólo dos vidas' de Joan Rubís Guarn'e Emissió del 18 deGener de 2020. En l’audició de la setmana passada vam recuperar l’obra guardonada del primer premi del primer ‘’Concurs de Guions per a Radioteatre – Memorial Guillermo Salceda’’ que la Fundació Rafael Peris atorgà el 1991 a Lluís Vilarrasa per l’obra ‘’El trio de la benzina’’. Avui, i durant les properes setmanes, continuarem recuperant alguns dels guions guardonats en les diferents edicions d’aquests premis, i que han estat enregistrats pel Quadre de Veus de Radioteatre. Així, avui, recuperem l’obra finalista d’aquesta primera edició dels premis, ‘’Sólo dos vidas’’ de Joan Rubís i Guarné. Rubís, nascut el 1934, és un autor vocacional establert a Pineda de Mar. Implicat totalment en l’activitat del Centre Cultural i Recreatiu de Pineda, esdevé un habitual de les representacions teatrals que es posen en escena, ja sigui com a actor o com a director; i forma part de la Junta de l’entitat i col·lab

Temporada estable de Teatre Radiofònic a la 95.2 Ràdio. 'El trio de la benzina' de Lluís Vilarrasa Emissió del 11 deGener de 2020. El Quadre de Veus de Radioteatre sempre ha estat i està disposat a col·laborar amb aquelles entitats, organismes i associacions que d’una o altra manera treballen a favor de la difusió de la cultura. Així, per exemple, a més d’altres col·laboracions més esporàdiques, són ja habituals la participació en diversos esdeveniments amb caràcter periòdic, com ara la Festa de la Poesia que anualment organitza l’Associació de Poetes Terrassencs; les lectures dramatitzades de L’Ateneu Terrassenc; o la Nit del Misteri que la delegació terrassenca d’Òmnium Cultural organitza any rere any i que serveix com a acte de lliurament del Premi Ferran Canyameres de novel·la. Durant els primers anys de la dècada de 1990, una d’aquestes col·laboracions tingué lloc amb la Fundació Rafael Peris, una entitat creada arran de la mort del que fou guionista i adaptador del nostre elenc artístic, a qui la seva

Temporada estable de Teatre Radiofònic a la 95.2 Ràdio. 'Nadal' de Josep Maria Ribes Monfar Emissió del 4 deGener de 2020. Josep Maria Ribes Monfar neix a Alforja, al Baix Camp, el 1885. Dedicat professionalment al comerç de la fusta, comparteix negoci amb el seu germà, el polític Joan Ribes Monfar, membre del Partit Republicà Radical i diputat de la Mancomunitat de Catalunya. El 1920, ambdós germans participen a la Volta a Catalunya en automòbil, organitzada pel Reial Automòbil Club de Catalunya i predecessora de l’actual Ral·li de Catalunya. La vocació literària de l’autor s’inicia a començaments de la dècada dels anys 30. El 1938 escriu la seva primera gran obra, ‘L’heroi’ , un drama en un acte en el que estableix un paral·lelisme entre la defensa aferrissada dels irlandesos del Sinn Fein contra la dominació anglesa i la situació que aleshores travessa Catalunya, immersa en plena Guerra Civil Espanyola. Als anys 40, fa un tomb cap a la creació poètica, on destaca ‘180 tankas’ , un llibre d’epigrames de

Radioteatre. Temporada estable de Teatre Radiofònic a la 95.2 Ràdio. 'Trampa mortal' (Segona part) de Ira Levin Emissió del 14 de Desembre de 2019. A la primera part, vam conèixer la història de Sidney Bruhl, un famós escriptor denovel·les policíaques que actualment passa per una època de crisi de creativitat ipopularitat. Sidney rep el mecanoscrit d’una obra escrita per Clifford Anderson, un delsalumnes que assistiren al seu darrer curset a la Universitat. Sidney parla amb Myra, laseva esposa, sobre l’excel·lent qualitat de l’obra i el seu èxit assegurat. Mig bromejantmig seriosament, Sidney intenta espantar Myra suggerint-li de matar Clifford i així poder-li robar el guió i publicar-lo ell mateix. És aleshores que decideix telefonar Clifford perconvidar-lo a casa seva i proposar-li de col·laborar junts per millorar l’obra, i aquest hiaccedeix. Hores després, Clifford arriba a casa dels Bruhl. Tots tres estableixen unaconversa

Radioteatre. Temporada estable de Teatre Radiofònic a la 95.2 Ràdio. 'Trampa mortal' (Primera part) de Ira Levin Emissió del 7 de Desembre de 2019. Nascut al cor de Manhattan el 1929, fill d’un comerciant d’origen jueu, Levin es llicencia en Filosofia i Llengua anglesa a la Universitat de Nova York el 1950. D’ençà d’aleshores, comença a escriure guions per a ràdio i televisió. El primer d’ells és per a ‘Lights Out’ , un espai de ficció radiofònica de terror i temàtica sobrenatural. El 1953 entra a formar part de l’Armada Nord-americana per complir el servei militar fins el 1955. El 1954 escriu la seva primera novel·la, ‘A kiss befor dying’ , que narra la història d’un home ambiciós que assassina la seva promesa per quedar-se amb la germana d’aquesta; una obra que assoleix un gran èxit i obté el Premi Edgar Allan Poe que concedeix l’Associació d’Escriptors de Misteri dels Estats Units. Un any més tard escriu ‘No time for Sergeant’ , una adaptació per al cinema de la novel·la del mateix títol de l’escriptor

Temporada estable de Teatre Radiofònic a la 95.2 Ràdio. 'L-entrevista' de Natalia Ginzburg Emissió del 30 de Novembre de 2019. Natàlia Levi neix a Palerm, a l’illa de Sicília, el 1916. Filla de Giuseppe Levi, d’origen jueu, ide Lidia Tanzi, catòlica, rep una criança i educació basades en l’ateïsme. Passa la majoriade la seva joventut a Torí, on el seu pare, un biòleg estudiós de l’anatomia microscòpica,exerceix de professor a la Universitat. La seva llar es converteix en un lloc de pashabitual d’intel·lectuals, activistes i industrials convidats pels seus pares. Amb només 17 anys, publica el seu primer relat a la ‘Revista Solaria’ sota el títol de ‘Ibambini’. El 1938, es casa amb Leone Ginzburg, de qui n’adopta el cognom legal i artístic,i que és el pare dels seus tres fills. El 1941, tot i que Natàlia viu relativament lliure d’atacsa la seva persona a causa del seu origen; degut a les activitats antifeixistes de Leone; ella,el seu marit i els seus fills es veuen obligats a un exili interior a un petit po

Temporada estable de Teatre Radiofònic a la 95.2 Ràdio. 'Cinco minutos antes (Segona part)' de Aldo de Benedetti Emissió del 23 de Novembre de 2019. L’acció se situa a Roma, a mitjans dels anys 50. Renata és una dona bella, elegant i independent que està cercant un apartament de lloguer. Carlos és un jove empresari que temporalment viu en un hotel, i que també intenta trobar un lloc de residència per establir-s’hi definitivament. La casualitat fa que ambdós coincideixin alhora en la seva visita a un mateix apartament, i que tots dos es proposin d’aconseguir-lo abans que ho faci l’altre. S’inicia, aleshores, una disputa entre ells que els condueix a la negativa d’abandonar el pis. Ella es fa portar gran part de les seves pertinences, i ell hi respon de la mateixa manera. Arribats a l’hora de dinar, Carlos proposa a Renata de sortir plegats a un restaurant. Ella, però, s’hi nega amb rotunditat. Això provoca que Carlos es faci portar un dinar per a dos directament des de l’hotel on s’allotja. Durant l’àpat, e

Temporada estable de Teatre Radiofònic a la 95.2 Ràdio. 'Cinco minutos antes (Primera part)' de Aldo de Benedetti Emissió del 16 de Novembre de 2019. Benedetti, nascut a Roma el 1892, és autor d’una vintena d’obres teatrals i gairebé un centenar de guions de cinema i televisió. Els seus inicis com a dramaturg daten de finals de la dècada de 1920, quan comença a escriure comèdies lleugeres que adquireixen certa notorietat i popularitat tant al seu país com a l’estranger. D’aquesta èpocaa, destaquen, per exemple, títols com ‘La rendició de Tití’ (1931), ‘No et reconec’ (1932), ‘Milícia territorial’ (1933), ‘L’home somrient’ (1935), o ‘Dues dotzenes de roses roges’ (1936). D’ençà del 1938 però, després de la promulgació de les lleis racials a Itàlia, i fins a finals de la Segona Guerra Mundial, el seu origen jueu li impedeix poder signar les seves obres amb el seu propi nom, i és en aquest període que intensifica la seva producció de guions televisius. Un cop acabada la guerra, reprèn la producció teatral amb

Temporada estable de Teatre Radiofònic a la 95.2 Ràdio. 'L'hostalera' de Carlo Goldoni Emissió del 9 de Novembre de 2019. Goldoni neix a Venècia el 1707, fill d’una família burgesa que aleshores passa per una greu crisi financera que obliga el seu pare, metge de professió, a anar a viure a Roma i deixar el seu fill, de només cinc anys, sol amb la seva mare. Criat en un ambient de formació religiosa i filosòfica, però lluny de seguir els passos professionals del seu pare, Goldoni canvia la Medecina per la Justícia, i marxà a Pàdua per seguir la carrera de Dret. Una vegada llicenciat, comença a treballar d’advocat, però ben aviat empren la carrera de dramaturg, una passió heretada del seu avi que li permet començar a recórrer Itàlia amb diferents companyies. Durant anys compagina ambdues activitats, fins que finalment abandona l’advocacia per dedicar-se de ple a l’escriptura. Malgrat que els seus inicis no són massa exitosos, progressivament va abandonant el caràcter tràgic de les seves obres per un estil mé

Temporada estable de Teatre Radiofònic a la 95.2 Ràdio. 'Don Juan Tenorio' de José Zorrilla Emissió del 2 de Novembre de 2019. "No es cierto ángel de amor, que en esta apartada orilla, más pura la luna brilla y se respira mejor ?" De ben segur que en escoltar aquestes paraules, més d'un de vosaltres haurà continuat recitant el text que segueix a continuació. I és que ben poc cal dir sobre l'obra que avui posem en antena. Som a finals d'octubre, i per tradició, les representacions del "Don Juan Tenorio" de José Zorrilla en aquestes dates són un costum força habitual a molts escenaris, i, és clar, no podia faltar tampoc en el marc de la temporada estable de Teatre Radiofònic en aquesta emissora. Escrita per José Zorrilla a mitjans del segle XIX, "Don Juan Tenorio" està basada en un exitosa peça teatral datada dos segles abans, "El burlador de Sevilla y el convidado de piedra", atribuïda a Tirso de Molina, i on el mateix "Don Juan", ja n'era el protagonista. No obstant, la popularitat del personatge i de la s

Temporada estable de Teatre Radiofònic a la 95.2 Ràdio. 'Mal año de lobos' de Manuel Linares Rivas Emissió del 26 d'Octubre de 2019. Manuel Linares-Rivas Astray-Caneda neix a Santiago de Compostela el 1867. Fill del també polític Aureliano Linares-Rivas, obté la llicenciatura en Dret i comença a exercir de diferents càrrecs polítics en institucions de la província. El 1890, inicia la col·laboració en diferents publicacions periodístiques, i tres anys després publica els seus primers textos dramàtics: ‘ El camino de la gloria’ i ‘La ciencia de los hombres’. D’ençà d’aleshores, contràriament a la voluntat del seu pare que considerava l’escriptura com una simple afició, i minvat físicament a causa d’una sordera progressiva que limita la seva activitat política, la seva esposa l’esperona per dedicar-se cada cop més a l’escriptura i abandonar la política. Així, el 1903, arriba ‘Aire de fuera’, un text que planteja els temes de la infidelitat femenina i el divorci amb la voluntat de posar en judici les lleis obs

Temporada estable de Teatre Radiofònic a la 95.2 Ràdio. 'La filla del Carmesí Segona part)' de Josep Maria de Sagarra Emissió del 19 d'Octubre de 2019. La història se situa a les darreries del segle XVIII en un hostal de la plana de Vic. Al menjador de l’hostal, s’hi troben en Guillem de Cal Bandoler, que acaba d’heretar una fabulosa herència per la mort del seu pare, acompanyat dels seus amics Guinardell, Salabret i el Cavaller de Rupià; tots ells una colla de brètols sense massa escrúpols ni moral. En Guillem, mig pagès mig bandoler, fa ús i abús de la seva autoritat amb tota prepotència. En plena gresca a l’hostal, en Guillem accepta una juguesca i promet casar-se amb la primera dona que se li posi al davant. Els seus amics intenten treure-li la idea del cap, però s’hi entossudeix. És aleshores que arriba la una mossa que vesteix amb roba apedaçada de color vermell. És la Carmesina, la filla d’un saltimbanqui que va de poble en poble, que arriba també amb ella. En Guillem compleix la seva promesa i propos

Temporada estable de Teatre Radiofònic a la 95.2 Ràdio. 'La filla del Carmesí Primera part)' de Josep Maria de Sagarra Emissió del 12 d'Octubre de 2019. Sagarra és d’aquells autors que ha esdevingut una icona de la literatura catalana no només per la quantitat i la qualitat de la seva obra, sinó també pel fet d’haver sabut arribar i connectar amb el públic. Encara avui les seves obres continuen essent representades per nombroses companyies teatrals del país arreu del territori. La clau d’aquest èxit respon en part a la riquesa i la vivacitat dels seus textos, la retòrica i la plasticitat de les seves obres i, sobretot, la intenció de distreure o commoure el lector o l’espectador. Només així s’explica que gairebé seixanta anys després de la seva mort, quan un ‘Sagarra’ puja a l’escenari, el públic continua fent els honors que mereix i l’èxit està assegurat sigui quin sigui l’elenc que el representa. L’obra que avui posem en antena, ‘’La filla del carmesí’’, no n’és pas una excepció. Pertany a la seva primera

Temporada estable de Teatre Radiofònic a la 95.2 Ràdio. 'La rambla de les floristes' de Josep Maria de Sagarra Emissió del 5 d'Octubre de 2019. En el marc de la temporada estable de Teatre Radiofònic a la nostra emissora, recuperem avui l’obra del que podem considerar el més prolífic poeta, novel·lista i dramaturg català del segle XX, tant pel que fa a nombre d’obres de què n’és autor, com als èxits assolits amb gran part d’elles, algunes de les quals s’han convertit en icones de la literatura catalana contemporània. Potser, a hores d’ara, ja heu endevinat que parlem de Josep Maria de Sagarra, de qui en d’altres ocasions ja hem pogut gaudir en aquest mateix espai. Avui, però, volem fer-vos arribar un altre dels seus guions teatrals que han estat representats per gran diversitat de companyies teatrals, tan amateurs com professionals, i que sempre és garantia assegurada d’èxit: ‘La rambla de les floristes’. Es dóna a més la circumstància que aquesta obra serà posada en escena a partir del proper dia 10 a la ‘

Temporada estable de Teatre Radiofònic a la 95.2 Ràdio. 'Aurora negra' de Horacio Ruiz de la Fuente Emissió del 28 de Setembre de 2019. Ruiz de la Fuente, nascut a La Corunya el 1905, és un d’aquells autors de la postguerra espanyola que pràcticament han passat a l’oblit. Dedicat professionalment a la venda majorista de peix a la llotja de la capital gallega, de manera autodidacta i amb vocació de dramaturg, comença a escriure alguns textos a mitjana dècada dels anys trenta. Poc a poc, va perfeccionant el seu estil i el 1943 aconsegueix d’estrena la seva primera obra: ‘’El invierno frío’’, que assoleix un èxit clamorós fins al punt de ser portada al cinema anys més tard. Esperonat per aquest èxit, inicia una activitat literària frenètica amb títols de major i menor repercussió que es representen en auditoris de tot l’estat i també a Hispanoamèrica. Alguns dels títols més importants de la seva carrera artística, a banda del ja esmentat, són ‘El jardín secreto’ (1944); ‘No me esperes mañana’ , una obra que po

Temporada estable de Teatre Radiofònic a la 95.2 Ràdio. 'Llama un inspector' de John Boynton Priestley Emissió del 21 de Setembre de 2019. Encetem una nova temporada estable de Teatre Radiofònic a les ones de la 95.2 Ràdio, amb la intenció de continuar fent-vos arribar l’art teatral a través de les ones fins a casa vostra, el cotxe, la feina, o qualsevol altre lloc on us trobeu. Una temporada més, i amb il·lusions renovades, ens proposem de fer-vos gaudir de bones estones escoltant les nostres representacions de Radioteatre. Tal i com venim fent les darreres quatre temporades, us acostarem una nova representació cada setmana, combinant els enregistraments del nostre arxiu dels darrers trenta anys, amb les produccions més actuals. I comencem la nova temporada amb una d’aquelles obres que ens agraden i amb les que gaudim quan les representem, un guió on la intriga i el misteri són els plats principals: ‘’Llama un inspector’’ del novel·lista i dramaturg britànic John Boynton Priestley. Priestley neix el 1894 a

Temporada estable de Teatre Radiofònic a la 95.2 Ràdio. 'Agnès de Déu' de John Pielmeier Emissió del 20 dejuliol de 2018. Nascut a Pensylvania el 1949, fill d'una família catòlica, Pielmeier es llicencia en Art a la Universitat Catòlica d'Amèrica a Washington, el 1970. Vuit anys més tard, es gradua com a Mestre de Belles Arts a la Universitat de l'Estat de Pensylvania. S'inicia en el món del teatre com a actor amateur treballant en obres de repertori que són representades al 'Actors Theatre of Louisville' i al 'Guthrie Theatre' de Minnesota. El 1976, Pielmeier escriu el seu primer guió dramàtic, 'A choosen room', portat a l'escenari sense massa èxit. Tres anys més tard, però, arriba la que és la seva obra més coneguda i representada, i que és precisament el guió que avui posem en antena, 'Agnes of God'. L'èxit aconseguit és immediat. 'Agnes of God' comença a ésser representada al 'Actors Theatre de Louisville' el 1980; però de seguida es porta al 'Music Box Theatre' de Broadway, on es manté en escena fins